lunes, 14 de noviembre de 2011

Entrenos 12 y 13 de Noviembre del 2011

Hola a todos,

Seguimos progresando adecuadamente. Se nota como vamos trabajando semana a semana. Lo que aun nos cuesta más, es controlar entre otras cosas la excitación con la que salimos del transportín. La verdad es que no le gusta nada que la encierre :( y pese a que ya casi no llora... sale del transportín como una moto! lo que hace que sea bastante complicado controlarla.



A parte del tema de la excitación, también nos cuesta mucho coger distancia entre las dos. La verdad es que la mayoria de las veces la perra termina por tirarse encima mio... entre otras razones porque yo voy mas lenta que el caballo del malo u.u Hoy voy a empezar a correr a diario para ver si puedo coger un poco mas de rapidez y agilidad con los pies para realizar los movimientos. Xim dice que a base repetir llegare a dominarlos jejeje pero no se yo eh ¬¬

Aquí os dejo un video del trabajo realizado este fin de semana :) a ver que tal se nos da la semana que viene!! Seguiremos trabajando!!!!!!!!!!!!


lunes, 7 de noviembre de 2011

Semana de 30 de Octubre al 6 de Noviembre

Buenos días a todos!!

Que ganas tenia de ya empezar a entrenar asiduamente!! Esta semana ha sido pasada por agua, se celebraba la copa en Girona y por razones logísticas nos tuvimos que quedar sin ir :( pero el año que viene iremos!!! (Sea donde sea jeje). Aquí nosotras continuamos entrenando. Estamos empezando a trabajar el slalom aunque sobretodo intentamos trabajar ejercicios de distancia y conducción! mucha conducción.

Para el slalom, ahora que ya tenemos un año y podemos empezar a trabajarlo :), con Juan usamos el metodo 2x2 Weaves. Es un método que en 12 sesiones el perro llega a entender como debe realizar el slalom. Hay otros métodos, pero con los otros métodos lo que se busca es mecanizar el ejercicio, y con este lo que buscamos es que el perro lo comprenda, consiguiendo así más velocidad en la realización del ejercicio y en teoria menos errores. Claro que todo esto es la teoria ;) ya os iré contando como nos va en la practica. De momento nosotras estamos en la primera fase, aprendemos a pasar por los 2 palos siempre dejando el primero a la izquierda. Aquí os dejo un video de como lo vamos haciendo.



A parte de este video, os dejo un video de un ejercicio super sencillo para trabajar la distancia. Es una simple recta, pero yo me voy colocando cada vez más lejos del obstáculo. Con esto en teoria tambien deberiamos ir ganando velocidad.




Y por último os dejo un video conmemorativo de este año que hemos pasado juntas!! Y esperemos que sean muchos mas!!!!!!




Espero que os haya gustado ;) hasta la próxima semana!!!

miércoles, 2 de noviembre de 2011

Entreno 29 y 30 de Octubre, y 1 de Noviembre del 2011

Este fin de semana hemos seguido trabajando conducción, porque aun nos queda muuuucho que aprender.

Os dejo un vídeo del trabajo de este fin de semana, y justo debajo mi auto crítica. Se admiten más críticas, ya que seguro que se me escapan muchas cosas ;)





1.- Empezamos el ejercicio, con un quieto maravilloso, esto debo agradecerse lo a Jaime, que nos ayudó a repasarlo y reforzarlo con el clicker. 

2.- Cuando voy yo sola a colocarme, mientras ella espera en la salida, claramente me coloco demasiado en medio de la valla, es el miedo de que la perra no vaya a la valla, porqué tengo muy poca distancia con ella, así que tengo que mejorar esa parte para empezar. Eso me permitiría ir con una trayectoria mejor hacia la tercera valla y no correr tanto como tengo que correr y.... 

3.- ¿Cual es la primera norma del agility? No darle la espalda al perro, y ahí estoy yo! dándole la espalda justo después de saltar la 2ª valla. No obstante quiero que os quedéis con el detalle de que Metla me ladra automáticamente cuando ve que le estoy dando la espalda. 

4.- De la tercera a la cuarta lo hago "bien" cierro un poco hacia dentro y dirijo la perra a la cuarta valla correctamente, pero justo después de saltarla.... AGAIN ESPALDA!

5.- Una vez vamos a la quinta valla, porque ella es lista y la salta bien, pero no tendría porque hacerlo.... me despisto me subo a la parra y no se porque le canto el túnel cuando ya esta encima de el... cuando debería habérselo cantado MUUUUUUCHO ANTES, justo en el momento que ya vuela en la valla. 

6.- Una vez sale del túnel, yo me vuelvo a emparrar.... y no se porqué extraña razón vuelvo a no cantarle el obstáculo (ni física, ni verbalmente) hasta que ya estoy encima, y fijaros que incluso yo misma me trabo con las palabras.

Claramente uno de mis mayores errores, es que no tengo nada claro los movimientos antes de empezar el ejercicio. Me falta expresividad físicamente y tengo que empezar a tomarme en serio los reconocimientos de pista y tener claro que hago en cada momento. 

Me encanta el detalle de que empieza a ladrar me cuando yo cometo un error, lo que me permitirá darme cuenta de los errores con mayor claridad y poder corregirlos, vamos que una pista en silencio, es una pista perfecta! Como bien me ha dicho Arantza, "menos palabras y más CONDUCCIÓN". 

Por ultimo, como bien me ha remarcado Juan, acompaño en exceso a la perra. Cuando me doy cuenta de que tengo que segur la pista, no me queda más remedio que ir esquivando las vallas y es en ese momento donde me fijo por completo en las vallas y le doy la espalda. Vamos que tengo que aprender a conducirla de mas lejos. 

Como ya os he dicho antes, cualquier aportación que queráis hacerme será bienvenida, porque aun me queda muchiiiiiisimo que aprender!!!!!


jueves, 27 de octubre de 2011

Fiesta anual O.N.C.E. - 22/10/2011

Buenos días ;)

Este fin de semana tuvimos el placer de ser invitados a la fiesta anual de la O.N.C.E. Hicimos una exhibición/taller en la Plaza de España. La verdad es que el ambiente era una pasada :) Mucha gente, con ganas de ver y aprender.

Para nosotras la experiencia fue muy positiva. ¿Porqué? Metla tiene mucho miedo a la gente, y la plaza de España estaba llena de gente!! Es una situación parecida (incluso de más stress) que en una competición. A parte de estar super nerviosa, entramos primero en el espacio donde íbamos a saltar sin obstáculos, jugamos un rato y nos divertimos :)

Sasha y Metla imnotizadas con la pelota
Una vez empezada la exhibición, entramos en pista corriendo, animadas :) iba medio jugando con ella para que se centrara en mi y no en la gente que se agolpaba sobre las vallas. Nos colocamos frente el primer obstáculo, y la hice sentarse y QUIETA! Se giró hacia los lados mirando desde abajo con cara de "OMG me van a comer" mientras yo me iba separando poco a poco y me coloque detrás de la primera valla, ya no me la jugué más xD NEM! y saltó la primera, la segunda, la tercera, la cuarta y TUNEL! corrí para llegar antes que ella a la última valla (tarea difícil xD) y cuando salió del tunel HOP! y voy y tuerzo el tobillo (no me hice nada).... Cuando ella lo vió, ni hop ni nada, "Mami estás bien? Ah si estás bien, entonces vuelvo hacia el tunel ^_^" Menos mal que estuve a tiempo y la volví a llamar y saltamos por fin la última valla.

Por tanto mi valoración final es esta, mi petarda me quiere con locura y yo soy lo primero, tanto para estar pendiente de mi como si yo me hago daño. Y hicimos un quieto con público!!!!! Eso es mucho!! Se nota el trabajo de estas semanas :D

Por último os dejo un enlace de mi album de Picasa como siempre donde hay un par de fotitos más :)

viernes, 21 de octubre de 2011

Conducción Básica: Entreno 15/16 de Octubre 2011

MasterClass con Juan Carlos Torres y Elena Planells, C.A. Eivissa

Buenas :) 

Lo siento esta semana he ido un poco más de culo y no he podido actualizar rápido el blog. Estoy preparando unos regalitos para todos aquellos que quitamos piedras como poseidos este verano en la pista jejejeje (Secreto de quitadores de piedras). 

Este fin de semana fue muy muy productivo. Tuvimos la gran oportunidad de disfrutar de una sesión de Conducción Básica con Juan Carlos Torres y Elena Planells del Club Agiliti Eivissa. Es una suerte poder ver como se mueven, una gran oportunidad de aprender y corregir errores que uno mismo no se ve cuando entrena. 

Lo primero que nos remarcó Juan Carlos fueron una serie de reglas básicas a las cuales nos hemos de acostumbrar nosotros y al perro, para que relacionar el club con lugar de trabajo (que ahora mismo para ellos es mas un lugar de juego). Al llegar al club hay que pasear los perros atados y cuando hayan hecho sus necesidades meterlos directamente en el transportín. Yo le comenté que al hacer eso, Metla salia increiblemente ansiosa, a lo cual me contestó que yo tengo que ser capaz de dominarla en ese estado (Eso me va a costar!!!). También tenemos que habituar a los perros a trabajar con público y incluso con distracciones dentro de la pista (perros, personas....), ya que en competición habrá muchas mas distracciones (jejeje esto Arantza ya nos lo habia hecho empezar a trabajar). Otra de las normas, es que antes de empezar a hacer un ejercicio tenemos que tener claro que ejercicio hacer, porque sino no podemos saber si el perro lo ha hecho correctamente o no. 

Practicamos cuatro pistas distintas, Metla las hizo todas muy bien (yo no tanto). No obstante, tenemos muchos problemas con la orden QUIETA. Metla esta tan ansiosa que no es capaz de esperar. Tenemos que practicar muchas veces esta orden, sobretodo en el club y en frente de una valla. Aunque, recomendada por Arantza, vamos a intentar realizar esta orden de de pie en vez de sentada. 

Otra de las cosas que me remarcó Juan Carlos, fue que tengo que molestar menos a la perra... hablarle menos vamos xD Haciendo eso consigo que se centre mas en la pista, no me ladre y vuele!!!!!!! A parte de esto tengo que ir ganando distancia con ella poco a poco.

Por último os dejo el maravilloso video que realizó Arantza de este provechoso fin de semana! 


De nuevo,

Muchas gracias Juan Carlos y Elena!! De verdad y de corazon! Muchas gracias, ha sido un privilegio ;) 

jueves, 13 de octubre de 2011

Enhorabuena a la Selección Española!!

No podia evitar poner esta entrada!!

Enhorabuena a Jenny, Jonathan y Óscar, CAMPEONES DEL MUNDO!!!




8 y 9 de Octubre - Seminario "Las emociones de nuestros perros en un mundo humano"

Buenas!! Ya estaba tardando en actualizar el blog eh? ;)

Lo primero de todo, comentaros que he decidido cambiar el idioma del blog al castellano, más por un tema de que me pueda leer más gente, que otra cosa.

Este fin de semana, en vez de hacer los típicos entrenos de agility (muy muy necesarios), nos apuntamos a un seminario "Las emociones de nuestros perros en un mundo humano" organizado por el Maxis K-9 Club. La verdad es que el seminario en mi caso fue demasiado básico, estaba orientado a personas que tienen perros en casa pero no se preocupan mucho por su educación, para concienciar a esas personas. Mi valoración personal del seminario, es que aprendí cosas, pero no terminó de ser me útil. Tal vez, ahora cuando se vayan enfriando los conocimientos, me doy cuenta de que ha sido mas productivo que mi valoración inicial. Por lo demás, dejando algunos detalles que fallaron en la organización (que bajo mi punto de vista es normal, es muy complicado controlarlo todo), el ambiente era muy bueno, gente con ganas de trabajar y aprender.



Uno de los conceptos que mas me gustó que remarcara Jose Antonio, es el tema de Control /= Educación. Me di cuenta de que todos estamos muy obsesionados en controlar a nuestro perro, y confundimos el termino educación con el termino control, que son muy diferentes y que mucha gente niega el privilegio de ser perro a sus perros e intenta que el perro sea como su hijo (de aqui peco yo un poco, pero mejoraremos xD).



Otro de los temas que abordamos fue el tema de la Comunicación. Destacamos tres tipos de comunicación por orden de importancia: emocional, corporal y verbal. Evidentemente la mas importante es la emocional, ya que de ella dependen las otras dos. Jose Antonio nos explicó que la mayoría de la comunicación de nuestros perros es emocional y que por ello debemos convertirnos en Cazadores de Señales y poco a poco ir pillando mas y mejor las señales que nos dan nuestros perro para comunicarse con nosotros.

Pecas incitando a jugar.
Tratamos muchos casos de agresividad. Yo por aquí le pongo un punto negativo. Creo que deberiamos haber variado un poco más la temática a tratar, ya que no solo los perros agresivos son los que tienen problemas, se debería haber puesto algún ejemplo mas claro de perros con miedos, ladridos constantes, ansiedad por separación... De todas maneras, por esta parte supongo que es mucho mas espectacular el cambio que puede llegar a dar un perro agresivo.


A parte de mucho trabajo en todos estos conceptos, nos recomendó dos libros del mismo autor, Marc Bekoff, el primero más que el segundo, "La vida emocional de los animales" y "Justicia salvaje". Aquí os dejo un link muy interesante con una entrevista con el autor que realizó el mismo Jose Antonio.

Ya para terminar, os dejo una foto del maravilloso grupo que nos juntamos para este seminario y un link al album completo en mi Picasa.




miércoles, 5 de octubre de 2011

Entreno 1 i 2 d'Octubre

Bon dia a tots, 

Aquesta setmana ha estat sa primera d'entrenos oficials al club. Pese a que encara no tenim socis nous, varem estar casi tots a l'entreno. Si tot va be anirem ampliant els membres paulatinament a dins els proxims mesos. 

Aquesta setmana seguim entrenant conducció. Ferem desde donar voltes a un pilar, fins a 2 obstacles i tunel amb diferentes combinacions. L'entreno en general a noltros dues ens va anar be :) pero he de dir que hem de superar una petita dificultad :S El transportin!!!!! A na Metla no li agrada gens estar tancada a dins, pero no li queda mes remei que acostumar-se, tant per les competicions futures, com per fer viatges en cotxe que ella està molt mes segura. Treballam aquest aspecta amb el clicker i sa veritat es que em millorat molt, ara ja no la tenc que obligar a entrar, ho fa ella pel seu propi peu, pero quan surt, surt tan ansiosa que no me puc ficar a dins pista tot d'una, he d'esperar una mica a que hagui cremat una mica d'energia contenguda. 

Aquí vos deix un video de principis d'estiu quan començarem a practicar el transportin amb el clicker: 




I com a colofón final xD una foto de na Metla d'aquest cap de setmana botant!!! Un rateret voladoooooooooooooooor!!!



Ara que me veig al video..... si que se nota que m'he aprimat!! A mem si faig un video mes modern i se veu que igual que na Metla s'entrena sa seva mami també ho fa per ser millors!!!!!

viernes, 30 de septiembre de 2011

Un llarg estiu de canvis

Bon dia,

Despres de un parell de mesos sense postejar res....

Bé vos cont, resulta que mos hem canviat de club. Si si, així com ho sentiu!!! No es que a Mitjanit estassim malament, pero mos ha fet ganes emprendre un projecte amb n'Arantza que es sa persona que mos ens va ajudar a tots els que començavem nous. Aquest projecta ens fa molta il·lusió i es diu Auba's Can.


Han estat mesos molts durs de molta feina.... hores i hores de llevar pedres i fer net el terreno sense cap entreno... Pero tot ha valgut la pena poc a poc el terreny ha anat prenent forma i ha anat tenguent mes forma de pista.

Aqui un enllaç a sa galeria de fotos de sa feina feta:
Auba's Can - www.aubascan.tk

lunes, 6 de junio de 2011

I seguim avanzant!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! A topeeeee!!!!!!

Jajajajaja i qui m'hagués dit a mi fa sis mesos que m'ho passaria tan i tan be amb l'agility...

Aquest cap de setmana hi havia competi dels grans, el que causaba que els peques no tenguessim entreno >< peeeeero! ens varen organitzar un petit joc/competició de iniciació pels quissons. Arribarem dissabte dematí al club, jo pensant que na Metla no voldria botar, entre sa calor i demes.... Idò no només va voler botar sino que casi ferem sa pista neta, nomes el 2on obstacle mel va passar per abaix pero corregirem i seguirem fins al final!!! 2 tunels!! Quan na Metla me va passar per devall l'obstacle jo me vaig despistar i no vaig fer el front cross el que va causar que de l'obstacle 3 al 4 na Metla me va haver de creuar per darrera el que podria haver causat que la cussa se m'en anàs cap un altre obstacle pero NO! perque sa meva petarda es un sol de cussa i sap mes agility que sa mami i s'anticipa als seus moviments!! xD

Aquí us deix un video de la nostra pista :)


Com queda molt clar, na Metla ja va super be i ara només falta que sa mami se posi ses piles s'aprimi molt mes i agafi mes agilidad per colocarse entre els obstacles, d'aquesta manera conseguirem anar més ràpid!! Necessit millorar molt! Pero encara ens queden un parell llarg de mesos i podem millorar moltíssim abans de competir. Aquí us deix una foto del grup dels quissos i una foto de na Metla i jo amb el número 2!! xD



Desde aquí vull donar les gràcies sobretot a n'Arantza per creure amb noltros i ajudarnos tant a entendrermos tant dedins com fora de sa pista :) De veres moltes gracis!! Ja nomes això ja es tota una fita per noltros!!!!

lunes, 30 de mayo de 2011

I Curs de Introducció al Clicker - Cap de setmana 28 i 29 de Maig 2011

Gracis a n'Arantza i en Jaume, aquest cap de setmana hem pogut disfrutar d'un maravellós curs de clicker al Club.

El temari del que hem aprés el podeu consultar a http://clubagilitymitjanit.wordpress.com/category/i-curso-de-introduccion-al-clicker/

Sa veritat es que ha estat molt interesant sobretot per coneixer mes l'eina, com s'ha d'emplear i com no "cagarla" pese a que fijo la cagarem molt!! xDDDD El cap de setmana ha estat productiu i molt molt divertit. Aquí us pos un link de uns dels exercicis allà a on un feia de ca i l'altre d'encinistrador amb clicker:



També vos deix una foto!!! Pero no la oficial que encara no la tenc!! Pero reflexa molt el que hem rigut!!


PD: Me faig fan oficial d'en Dante!

lunes, 23 de mayo de 2011

Un mes de feina després

Sa veritat es que ses setmanes van passant, i l'avanç de na Metla es brutal. Es molt evident que ella va a un ritme molt alt de aprenentatje i en canvi jo m'estic quedant clarament enrera XD

Aquest cap de setmana ja hem apres per fi el tunnel!! Que ens feia una por... ido aquest disabte ella va decidir que ja no en tenia mes de por, o sigui que, ja entra a tunel tota sola, INCLUS SI NO VEU EL FINAL!!!

Estic super orgullosa de sa meva petita petarda, me faig un esclat de riure quan arribam a casa i està tan cansada que se desintegra al sofa.

Ara ens estam centrant mes amb diagrames i exercicis de conducció que així jo aprenc com m'he de colocar, com li he d'indicar a ella i com li he de parlar (Sí Marga, he de deixar de dir molt bé al final de cada obstacle xD).

Me costa molt seguirli es ritme, i sobretot ara que estic a regim ho estic passant super puta!! Pero a mida que els kg vagin devallant, jo anire mes rapid i seré mes àgil, duc 12 kg ara ja queda menos!!

Mai hagués dit que l'agility em faria tan feliz i m'ho passaria tan i tan be!! Crec que es sa unica cosa que fa que jo corri "una mica" xD i que tengui ganes d'aprimarme per fer-ho millor!! Estic molt emocionada i me falten ses paraules per poder expresar-ho tot, no se com escriure per no pareixer extremadament rara.

Bueno una besada grosa a tots! i com a colofon final un video ;) del que ferem aquest cap de setmana!!

martes, 19 de abril de 2011

Seguim avanzant, a poc a poc i amb bona lletra... 16/4/2011

Una de ses coses mes complicades per noltros de fer agility es superar la por. Es molt graciós està ses dues totes soles a dins sa pista i veure com na Metla està contenta i tranquila, juga i s'ho passa bé. Inclús ara (si no la toca xD) tolera n'Arantza amb noltros. Però es veure en Toni i li canvia sa cara xDDD Mos costa una mica mes sempre acostumar-mos als homos que a les dones, tenc una cussa sexista!!

Aquest disabte arribarem a Mitjanit amb les piles carregades i moltes ganes de fer coses (al menys sa guia). Abans d'anar fins la pista correrem una mica per relaxar-se després del viatge amb cotxo. Entrarem super bé, pareixia que no hi havia por aquell dia xD Idò quina va ser sa sorpresa quan en comptes botar passava per baix l'obstacle!! u.u A mi s'em va caure el món per moments, després de tota una setmana d'obediencia basica amb avanços no me feia ni cas a la pista...

En Toni me va dir que no me desesparàs (quina raó té sempre xD). Sortirem de pista i anarem a correr una mica més. En Jacko la va fer jugar una mica i correr. Quan tornarem a pistes n'Arantza mos va dir, anem a sa petita i farem bots. Entrarem a sa pista i fora problemes, super be, 4 bots seguits amb una direcció, s'ho va arribar a aprendre xD es molt viva sa tia quan vol!! Canviarem el sentit i va costar una mica més però ho ferem!! Quina bona sensació!! Ale idò un altre pic a la pista gran. Allà ferem un parell de bots més i tocaba aprendre obstacle nou, sa pasarela. N'Arantza la agontaba perque no caigués, i ella se la mirava en pla "que fas tocant-me ¬¬" morta de por. La vaig agafar jo i de cop va començar a anar tota sola!! 2 vegades ferem l'obstacle amb corretja i pus!! Fora corretja i super be!! Inclús correguent!!

Balanç entreno Dissabte 16 d'Abril del 2011 positiu!! Seguim avançant!!

N'Arantza com sempre fent-mos unes fotos precioses ;)

viernes, 15 de abril de 2011

Agility

Idò i si!!

Cercava un lloc (economic) a on m'ajudasin i poder aprendre com encinistrar la cussa, i vaig topar de morros amb el mon de l'agility. Vaig visitar diferents llocs, però no m'acavaba de convencer res fins que vaig arribar a Mitjanit. El Club d'Agility Mitjanit s'adapta perfectament a les meves espectatives i son un grup de gent molt divertida, simpatica i amable, que te fan sentir com a casa des de el primer dia. N'Arantza, vice del club i amb qui vaig tenir contacte inicialment, ens va dir que hi podiem anar aquell mateix disabte a coneixer el club, i així ho ferem.

Dia 2 d'abril varem pujar al cotxe les dues i ens anarem cap allà. Arribarem mes nervioses que res, jo per la novetat i ella per lo popona que es amb tota cosa nova. Tot d'una ens tractaren molt suau i deixaren que poc a poc ens anassim situant. Na Metla va aconseguir al seu primer dia fer dos bots i un parell d'amics perrunos (un parell mallorquí un altre pic xD). N'Arantza li va treure una foto, que fins ara es sa foto mes guapa que tenc d'ella (la tenc de fons de pantalla i tot), es que es tota una artista!!


El diumenge dematí tornarem a encotxar-mos i partirem cap allà :D Ferem una classe d'encinistrament basic, una mica mes de jocs i agility. A na Metla ja se la veia molt més suelta (ells no ho saben encara, pero quan lis agafi confianza no es agontadora u.u).

Estam molt ilusionades amb els entrenements, hem hagut d'esperar 15 dies per poder tornar-hi perque el cap de setmana del 9 i el 10 varen tenir la copa de Balears i no hi ha hagut entreno!! Pero dema!! Dema sera guay!!!!!!!!!! Dema farem molt d'agility!! Ademés duim tota sa setmana practicant obediencia, a mem si haurem fet progresos (i sino pues no XD).

Tú m'ajudes a mi i jo t'ajud a tú

Tothom qui me coneix aunque només sigui una mica, sabrà que l'esport no es un dels meus forts. Una de les raon per que na Metla vengués a viure amb noltros era que jo no tingués una vida tan sedentaria. Amb la meva feina i la meva predisposició, a part de les 2 hores setmanals de pilates, no me movia mes enfora de la cadira. Aquest tipus de vida i una mala alimentació a la que soc donada degut a la meva incansable gula, ha provocat un sobrepes mes que execiu per jo.

M'ha costat molt agafar la costum de sortir a passetjar, pero al final ho he aconseguit i ara cada dia després de dinar (quan faci mes calor haurà de ser mes tard) sortim les dues a fer una volta per darrera el cementiri de Sa Vileta. Es un bosc amb un camí a on hi ha poqueta gent i sa veritat es que es molt agradable fer el recorregut. Els primers dies arribava rebantada a casa i na Metla com una rosa (quina tia....), pero cada pic jo he pogut una mica mes i hem anat allargant el recorregut. Ademés per afeger-hi un element mes de dificultat per na Metla ens enduim sa pilota i quan arribam a un lloc pla li tir un parell (parell mallorquí ja m'enteneu) de pics fins que esta ben cansada.

Aquesta caminada es tan bona per ella com per jo. Per ella perque li serveix per cremar energia, i per jo perque així cada dia al menys faig una hora de caminar. Ella m'ajuda a tenir una rutina d'exercici i jo l'ajud a ser mes feliz i disfrutar d'una llarga estona de jocs i exercici a on només estic pendent d'ella.

Aquí us deix un parell de fotos perque vegeu lo guay que s'ho pot arribar a passar xD

Mami m'on anam? Es s'hora!!!

Yuhuuu!! Ja som aqui olorete!!

Vaig a investigar ara torn

Veus, si tu saps que no me faig molt enfora!

Buaaah!! Comenza a fer calor!

Venga Mami fes via!!

Yuhuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!!!!!

Oloretes!!!

Quan mes ric es quan s'atura i comenza a anar lento i mirant cap a dins ses mates, això sol ser perque ha vist algun conill o algún ocell. De cop bota rapid i se fica a dins ses mates i sents com el conill o l'ocell fugen correns (de moment nomes ha conseguit engantxar un petit ocellet, quina llástima me va fer).

Per moltes poques ganes que em faci, quan ve i me mira amb cara de es s'hora.. no ho puc evitar he de sortir!!

Gracis a tu Metla, els vaqueros me van amples xD

Es Primer Banyo de na Metla

Ido com ja vos he contat... QUINA PUDOR FEIA AQUELL BITXO PETIT!

Vaig anar a menescal per les vacunes i ell i tot va trobar que estaba molt bruta xD Les seves taques blanques no eren exactament blanques, sino mes be d'un color d'ala de mosca... Me va dir que la podia dutxar, pero que l'havia de rentar a dins una habitació calenta, amb aigo calenta, pasar-la molt molt be i axugar-la del tot.

I així ho ferem :D Aqui el reportatge fotogràfic:

Quin susto duia damunt petitona meva...  Com era tan petita decidirem rentarla a dins sa pica de sa cuina.



Que poc li agradaba al principi, pero al final pareixia que s'anava posant mes tranquila.



"Noooo sa panxa nooooO!!"


 I despres d'un bon banyo.... que millor que un bon sopar!!!

miércoles, 13 de abril de 2011

Nou enllaç - Shaping Success

Hola!!

Ahir cercant entre els videos de youtube em vaig trobar amb un canal molt interesant d'encinistrament. Mirant videos vaig descobrir el seu blog i sa veritat es que em pareix molt interesant, tot es amb encinistrament en positiu i clicker. Te exemples pràctics facils d'utilitzar, a part de corresponent article amb l'explicació.

El títol del blog es Shaping Success (però està en español el blog, ja que ella es sudamericana) el seu nom es Marcela i el de la seva cusseta Julieta.

Shaping Success

martes, 12 de abril de 2011

I per fi l'anarem a cercar...

S'atracava el dia d'anar-la a cercar, era un divendres, jo cada pic estava mes insoportable i pensava que el criador no ens cridaria fins dilluns. En Xim m'havia amagat que l'anavem a cercar disabte. Va sonar el telèfon i vaig veure el número del criador, ¿Perque cridava? En Xim m'ho va haver de dir... Crec que aquell vespre em vaig colgar massa prest i tot perque passas es dia rapid. Ens aixecarem prest i partirem cap allà. Sa meva cunyada no va poder deixar de venir, no se si dir que estava casi tan emocionada com jo xD

Quan aquell homo ens va obrir sa capsa i la verem... oh deu meu era preciosa, tan petita, TAN PETITA!! Mai havia vist un quiso tan petit (acostumada a races grans). No gosava a agafar-la i en Xim me va dir "Pero agafa-la dona, es nostra!!". La vaig agafar a poc a poc, suau la vaig apoya contra el meu pit, com tremolava petitona meva... Vaig baixar el nas y ... QUINA PUDOR QUE FEIA a canera. Vaig mirar sa meva cunyada amb cara de vina aqui i ensuma (i si, me va entendre a la perfecció xD), li vaig deixar agafar-la i despres d'arreglar papers de xip partirem cap a Palma. Estava marron pobre cussa quan la vaig mirar detingudament. Necessitava una rentada, pero era massa petita i damunt en s'hivern.

Arribarem a casa i li deixarem el seu espai perque ensumas tranquila, no se com pero va descubrir tot d'una quin era el seu llit.






També hi havia un altre factor que haviem de complir el primer dia i era fer les presentacions pertinents amb els altres habitants de la casa, les nostres ratetes.





Us fare una foto d'ara devora en Nefarian perque vegeu sa diferencia xD

Anarem a ca sa meva pradina i li presentarem en Fosc (es meu altre "bebe") i li tenia tanta por... en Fosc (bon atlot com ell tot sol) va decidir que ella no era important i la va deixar en pau. A ella aixo de que la ignorasin no li anava tant be i ja va comenzar a incordiar-lo. Era molt graciosa sa situació perque no es separava de jo!! I nomes feia un dia que estavem plegades. Ella tot d'una va sabre qui la volia mes, troba en Xim, i se va aferrar tot d'una.

Amb l'enamorament instantani va comenzar una mala costum. Plorava cada pic que jo caminava i/o me movia de lloc. Me perseguia per tot plorant i plorant i demanant brazos!! Ido i no! (Això no sabeu lo molt que me va costar) Me vaig autoprohibir agafar-la i poc a poc amb 2 setmanes el vici lleig va partir i la convivencia va ser normal :)

Un somni complert

Només en Xim sap sa quantitat de somnis que ronden dins el meu cap. N'hi ha tants que molts de pics m'ha de fer tocat amb es peus a terra perquè sinó podria sortir volant molt i molt lluny. Ell disfruta concedint-me somnis, i el primer que em va concedir va ser anar a viure junts. Quan ja duiem un temps visquent plegats va decidir donar-me permís per el segon dels meus somnis, na Metla.

Feia molta estona que tenia ganes de tenir un quisso meu. Una de les coses que més he anyorat de partir de ca els meus pares (a part d'ells i el meu germà) va ser en Fosc. Anyorava que me vengués a despertar quan tenia por dels coets o dels trons i quan se colgava amb jo dins el llit amb es cap damunt el meu coixí. Tots els petits detalls que té aquell marevellós ca de 32 kilos carinyos, simpatic, noble i protector. Al pis no el podia dur perquè pobret hagués passat de un pati per ell a conviure a un pis amb en Xim i jo. A part, de per molt que digui monpare, no m'hagués deixat que m'el endugués.

Pasaren els mesos i en Xim una horabaixa em va enganar per anar a veure el menescal, i em dugué allà per demanar quina raça podiem tenir al nostre espai. D'allà sortirem a la idea de un rateret i famella ja que a en Xim li agradaven mes. I així va arribar na Metla. Despres de 2 setmanes d'espera l'anarem a cercar a Artà i ens enamorarem l'una de s'altre. Crec que ja no podria tornar enrera i viure fora ella, perque ella emplena molts dels meus moments de debilitat i vorer-la correr i disfrutar quan anam a passetjar es una de ses coses mes marevelloses que he vist mai.

A aquest blog vos aniré posant fotos seves, videos i tot lo relacionat amb ella perque la conegueu i vegeu com poc a poc ens anam convertint amb una.

Una abraçada a tots i esper que disfruteu tant com jo d'aquest espai.