Només en Xim sap sa quantitat de somnis que ronden dins el meu cap. N'hi ha tants que molts de pics m'ha de fer tocat amb es peus a terra perquè sinó podria sortir volant molt i molt lluny. Ell disfruta concedint-me somnis, i el primer que em va concedir va ser anar a viure junts. Quan ja duiem un temps visquent plegats va decidir donar-me permís per el segon dels meus somnis, na Metla.
Feia molta estona que tenia ganes de tenir un quisso meu. Una de les coses que més he anyorat de partir de ca els meus pares (a part d'ells i el meu germà) va ser en Fosc. Anyorava que me vengués a despertar quan tenia por dels coets o dels trons i quan se colgava amb jo dins el llit amb es cap damunt el meu coixí. Tots els petits detalls que té aquell marevellós ca de 32 kilos carinyos, simpatic, noble i protector. Al pis no el podia dur perquè pobret hagués passat de un pati per ell a conviure a un pis amb en Xim i jo. A part, de per molt que digui monpare, no m'hagués deixat que m'el endugués.
Pasaren els mesos i en Xim una horabaixa em va enganar per anar a veure el menescal, i em dugué allà per demanar quina raça podiem tenir al nostre espai. D'allà sortirem a la idea de un rateret i famella ja que a en Xim li agradaven mes. I així va arribar na Metla. Despres de 2 setmanes d'espera l'anarem a cercar a Artà i ens enamorarem l'una de s'altre. Crec que ja no podria tornar enrera i viure fora ella, perque ella emplena molts dels meus moments de debilitat i vorer-la correr i disfrutar quan anam a passetjar es una de ses coses mes marevelloses que he vist mai.
A aquest blog vos aniré posant fotos seves, videos i tot lo relacionat amb ella perque la conegueu i vegeu com poc a poc ens anam convertint amb una.
Una abraçada a tots i esper que disfruteu tant com jo d'aquest espai.
No hay comentarios:
Publicar un comentario