I per fi l'anarem a cercar...

S'atracava el dia d'anar-la a cercar, era un divendres, jo cada pic estava mes insoportable i pensava que el criador no ens cridaria fins dilluns. En Xim m'havia amagat que l'anavem a cercar disabte. Va sonar el telèfon i vaig veure el número del criador, ¿Perque cridava? En Xim m'ho va haver de dir... Crec que aquell vespre em vaig colgar massa prest i tot perque passas es dia rapid. Ens aixecarem prest i partirem cap allà. Sa meva cunyada no va poder deixar de venir, no se si dir que estava casi tan emocionada com jo xD

Quan aquell homo ens va obrir sa capsa i la verem... oh deu meu era preciosa, tan petita, TAN PETITA!! Mai havia vist un quiso tan petit (acostumada a races grans). No gosava a agafar-la i en Xim me va dir "Pero agafa-la dona, es nostra!!". La vaig agafar a poc a poc, suau la vaig apoya contra el meu pit, com tremolava petitona meva... Vaig baixar el nas y ... QUINA PUDOR QUE FEIA a canera. Vaig mirar sa meva cunyada amb cara de vina aqui i ensuma (i si, me va entendre a la perfecció xD), li vaig deixar agafar-la i despres d'arreglar papers de xip partirem cap a Palma. Estava marron pobre cussa quan la vaig mirar detingudament. Necessitava una rentada, pero era massa petita i damunt en s'hivern.

Arribarem a casa i li deixarem el seu espai perque ensumas tranquila, no se com pero va descubrir tot d'una quin era el seu llit.

També hi havia un altre factor que haviem de complir el primer dia i era fer les presentacions pertinents amb els altres habitants de la casa, les nostres ratetes.

Us fare una foto d'ara devora en Nefarian perque vegeu sa diferencia xD

Anarem a ca sa meva pradina i li presentarem en Fosc (es meu altre "bebe") i li tenia tanta por... en Fosc (bon atlot com ell tot sol) va decidir que ella no era important i la va deixar en pau. A ella aixo de que la ignorasin no li anava tant be i ja va comenzar a incordiar-lo. Era molt graciosa sa situació perque no es separava de jo!! I nomes feia un dia que estavem plegades. Ella tot d'una va sabre qui la volia mes, troba en Xim, i se va aferrar tot d'una.

Amb l'enamorament instantani va comenzar una mala costum. Plorava cada pic que jo caminava i/o me movia de lloc. Me perseguia per tot plorant i plorant i demanant brazos!! Ido i no! (Això no sabeu lo molt que me va costar) Me vaig autoprohibir agafar-la i poc a poc amb 2 setmanes el vici lleig va partir i la convivencia va ser normal :)