viernes, 15 de abril de 2011

Tú m'ajudes a mi i jo t'ajud a tú

Tothom qui me coneix aunque només sigui una mica, sabrà que l'esport no es un dels meus forts. Una de les raon per que na Metla vengués a viure amb noltros era que jo no tingués una vida tan sedentaria. Amb la meva feina i la meva predisposició, a part de les 2 hores setmanals de pilates, no me movia mes enfora de la cadira. Aquest tipus de vida i una mala alimentació a la que soc donada degut a la meva incansable gula, ha provocat un sobrepes mes que execiu per jo.

M'ha costat molt agafar la costum de sortir a passetjar, pero al final ho he aconseguit i ara cada dia després de dinar (quan faci mes calor haurà de ser mes tard) sortim les dues a fer una volta per darrera el cementiri de Sa Vileta. Es un bosc amb un camí a on hi ha poqueta gent i sa veritat es que es molt agradable fer el recorregut. Els primers dies arribava rebantada a casa i na Metla com una rosa (quina tia....), pero cada pic jo he pogut una mica mes i hem anat allargant el recorregut. Ademés per afeger-hi un element mes de dificultat per na Metla ens enduim sa pilota i quan arribam a un lloc pla li tir un parell (parell mallorquí ja m'enteneu) de pics fins que esta ben cansada.

Aquesta caminada es tan bona per ella com per jo. Per ella perque li serveix per cremar energia, i per jo perque així cada dia al menys faig una hora de caminar. Ella m'ajuda a tenir una rutina d'exercici i jo l'ajud a ser mes feliz i disfrutar d'una llarga estona de jocs i exercici a on només estic pendent d'ella.

Aquí us deix un parell de fotos perque vegeu lo guay que s'ho pot arribar a passar xD

Mami m'on anam? Es s'hora!!!

Yuhuuu!! Ja som aqui olorete!!

Vaig a investigar ara torn

Veus, si tu saps que no me faig molt enfora!

Buaaah!! Comenza a fer calor!

Venga Mami fes via!!

Yuhuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!!!!!

Oloretes!!!

Quan mes ric es quan s'atura i comenza a anar lento i mirant cap a dins ses mates, això sol ser perque ha vist algun conill o algún ocell. De cop bota rapid i se fica a dins ses mates i sents com el conill o l'ocell fugen correns (de moment nomes ha conseguit engantxar un petit ocellet, quina llástima me va fer).

Per moltes poques ganes que em faci, quan ve i me mira amb cara de es s'hora.. no ho puc evitar he de sortir!!

Gracis a tu Metla, els vaqueros me van amples xD

No hay comentarios: