Seguim avanzant, a poc a poc i amb bona lletra... 16/4/2011

Una de ses coses mes complicades per noltros de fer agility es superar la por. Es molt graciós està ses dues totes soles a dins sa pista i veure com na Metla està contenta i tranquila, juga i s'ho passa bé. Inclús ara (si no la toca xD) tolera n'Arantza amb noltros. Però es veure en Toni i li canvia sa cara xDDD Mos costa una mica mes sempre acostumar-mos als homos que a les dones, tenc una cussa sexista!!

Aquest disabte arribarem a Mitjanit amb les piles carregades i moltes ganes de fer coses (al menys sa guia). Abans d'anar fins la pista correrem una mica per relaxar-se després del viatge amb cotxo. Entrarem super bé, pareixia que no hi havia por aquell dia xD Idò quina va ser sa sorpresa quan en comptes botar passava per baix l'obstacle!! u.u A mi s'em va caure el món per moments, després de tota una setmana d'obediencia basica amb avanços no me feia ni cas a la pista...

En Toni me va dir que no me desesparàs (quina raó té sempre xD). Sortirem de pista i anarem a correr una mica més. En Jacko la va fer jugar una mica i correr. Quan tornarem a pistes n'Arantza mos va dir, anem a sa petita i farem bots. Entrarem a sa pista i fora problemes, super be, 4 bots seguits amb una direcció, s'ho va arribar a aprendre xD es molt viva sa tia quan vol!! Canviarem el sentit i va costar una mica més però ho ferem!! Quina bona sensació!! Ale idò un altre pic a la pista gran. Allà ferem un parell de bots més i tocaba aprendre obstacle nou, sa pasarela. N'Arantza la agontaba perque no caigués, i ella se la mirava en pla "que fas tocant-me ¬¬" morta de por. La vaig agafar jo i de cop va començar a anar tota sola!! 2 vegades ferem l'obstacle amb corretja i pus!! Fora corretja i super be!! Inclús correguent!!

Balanç entreno Dissabte 16 d'Abril del 2011 positiu!! Seguim avançant!!

N'Arantza com sempre fent-mos unes fotos precioses ;)

Agility

Idò i si!!

Cercava un lloc (economic) a on m'ajudasin i poder aprendre com encinistrar la cussa, i vaig topar de morros amb el mon de l'agility. Vaig visitar diferents llocs, però no m'acavaba de convencer res fins que vaig arribar a Mitjanit. El Club d'Agility Mitjanit s'adapta perfectament a les meves espectatives i son un grup de gent molt divertida, simpatica i amable, que te fan sentir com a casa des de el primer dia. N'Arantza, vice del club i amb qui vaig tenir contacte inicialment, ens va dir que hi podiem anar aquell mateix disabte a coneixer el club, i així ho ferem.

Dia 2 d'abril varem pujar al cotxe les dues i ens anarem cap allà. Arribarem mes nervioses que res, jo per la novetat i ella per lo popona que es amb tota cosa nova. Tot d'una ens tractaren molt suau i deixaren que poc a poc ens anassim situant. Na Metla va aconseguir al seu primer dia fer dos bots i un parell d'amics perrunos (un parell mallorquí un altre pic xD). N'Arantza li va treure una foto, que fins ara es sa foto mes guapa que tenc d'ella (la tenc de fons de pantalla i tot), es que es tota una artista!!

El diumenge dematí tornarem a encotxar-mos i partirem cap allà :D Ferem una classe d'encinistrament basic, una mica mes de jocs i agility. A na Metla ja se la veia molt més suelta (ells no ho saben encara, pero quan lis agafi confianza no es agontadora u.u).

Estam molt ilusionades amb els entrenements, hem hagut d'esperar 15 dies per poder tornar-hi perque el cap de setmana del 9 i el 10 varen tenir la copa de Balears i no hi ha hagut entreno!! Pero dema!! Dema sera guay!!!!!!!!!! Dema farem molt d'agility!! Ademés duim tota sa setmana practicant obediencia, a mem si haurem fet progresos (i sino pues no XD).

Tú m'ajudes a mi i jo t'ajud a tú

Tothom qui me coneix aunque només sigui una mica, sabrà que l'esport no es un dels meus forts. Una de les raon per que na Metla vengués a viure amb noltros era que jo no tingués una vida tan sedentaria. Amb la meva feina i la meva predisposició, a part de les 2 hores setmanals de pilates, no me movia mes enfora de la cadira. Aquest tipus de vida i una mala alimentació a la que soc donada degut a la meva incansable gula, ha provocat un sobrepes mes que execiu per jo.

M'ha costat molt agafar la costum de sortir a passetjar, pero al final ho he aconseguit i ara cada dia després de dinar (quan faci mes calor haurà de ser mes tard) sortim les dues a fer una volta per darrera el cementiri de Sa Vileta. Es un bosc amb un camí a on hi ha poqueta gent i sa veritat es que es molt agradable fer el recorregut. Els primers dies arribava rebantada a casa i na Metla com una rosa (quina tia....), pero cada pic jo he pogut una mica mes i hem anat allargant el recorregut. Ademés per afeger-hi un element mes de dificultat per na Metla ens enduim sa pilota i quan arribam a un lloc pla li tir un parell (parell mallorquí ja m'enteneu) de pics fins que esta ben cansada.

Aquesta caminada es tan bona per ella com per jo. Per ella perque li serveix per cremar energia, i per jo perque així cada dia al menys faig una hora de caminar. Ella m'ajuda a tenir una rutina d'exercici i jo l'ajud a ser mes feliz i disfrutar d'una llarga estona de jocs i exercici a on només estic pendent d'ella.

Aquí us deix un parell de fotos perque vegeu lo guay que s'ho pot arribar a passar xD

Mami m'on anam? Es s'hora!!!

Yuhuuu!! Ja som aqui olorete!!

Vaig a investigar ara torn

Veus, si tu saps que no me faig molt enfora!

Buaaah!! Comenza a fer calor!

Venga Mami fes via!!

Yuhuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!!!!!

Oloretes!!!

Quan mes ric es quan s'atura i comenza a anar lento i mirant cap a dins ses mates, això sol ser perque ha vist algun conill o algún ocell. De cop bota rapid i se fica a dins ses mates i sents com el conill o l'ocell fugen correns (de moment nomes ha conseguit engantxar un petit ocellet, quina llástima me va fer).

Per moltes poques ganes que em faci, quan ve i me mira amb cara de es s'hora.. no ho puc evitar he de sortir!!

Gracis a tu Metla, els vaqueros me van amples xD

Es Primer Banyo de na Metla

Ido com ja vos he contat... QUINA PUDOR FEIA AQUELL BITXO PETIT!

Vaig anar a menescal per les vacunes i ell i tot va trobar que estaba molt bruta xD Les seves taques blanques no eren exactament blanques, sino mes be d'un color d'ala de mosca... Me va dir que la podia dutxar, pero que l'havia de rentar a dins una habitació calenta, amb aigo calenta, pasar-la molt molt be i axugar-la del tot.

I així ho ferem :D Aqui el reportatge fotogràfic:

Quin susto duia damunt petitona meva...  Com era tan petita decidirem rentarla a dins sa pica de sa cuina.

Que poc li agradaba al principi, pero al final pareixia que s'anava posant mes tranquila.

"Noooo sa panxa nooooO!!"

 I despres d'un bon banyo.... que millor que un bon sopar!!!

Nou enllaç - Shaping Success

Hola!!

Ahir cercant entre els videos de youtube em vaig trobar amb un canal molt interesant d'encinistrament. Mirant videos vaig descobrir el seu blog i sa veritat es que em pareix molt interesant, tot es amb encinistrament en positiu i clicker. Te exemples pràctics facils d'utilitzar, a part de corresponent article amb l'explicació.

El títol del blog es Shaping Success (però està en español el blog, ja que ella es sudamericana) el seu nom es Marcela i el de la seva cusseta Julieta.

Shaping Success

I per fi l'anarem a cercar...

S'atracava el dia d'anar-la a cercar, era un divendres, jo cada pic estava mes insoportable i pensava que el criador no ens cridaria fins dilluns. En Xim m'havia amagat que l'anavem a cercar disabte. Va sonar el telèfon i vaig veure el número del criador, ¿Perque cridava? En Xim m'ho va haver de dir... Crec que aquell vespre em vaig colgar massa prest i tot perque passas es dia rapid. Ens aixecarem prest i partirem cap allà. Sa meva cunyada no va poder deixar de venir, no se si dir que estava casi tan emocionada com jo xD

Quan aquell homo ens va obrir sa capsa i la verem... oh deu meu era preciosa, tan petita, TAN PETITA!! Mai havia vist un quiso tan petit (acostumada a races grans). No gosava a agafar-la i en Xim me va dir "Pero agafa-la dona, es nostra!!". La vaig agafar a poc a poc, suau la vaig apoya contra el meu pit, com tremolava petitona meva... Vaig baixar el nas y ... QUINA PUDOR QUE FEIA a canera. Vaig mirar sa meva cunyada amb cara de vina aqui i ensuma (i si, me va entendre a la perfecció xD), li vaig deixar agafar-la i despres d'arreglar papers de xip partirem cap a Palma. Estava marron pobre cussa quan la vaig mirar detingudament. Necessitava una rentada, pero era massa petita i damunt en s'hivern.

Arribarem a casa i li deixarem el seu espai perque ensumas tranquila, no se com pero va descubrir tot d'una quin era el seu llit.

També hi havia un altre factor que haviem de complir el primer dia i era fer les presentacions pertinents amb els altres habitants de la casa, les nostres ratetes.

Us fare una foto d'ara devora en Nefarian perque vegeu sa diferencia xD

Anarem a ca sa meva pradina i li presentarem en Fosc (es meu altre "bebe") i li tenia tanta por... en Fosc (bon atlot com ell tot sol) va decidir que ella no era important i la va deixar en pau. A ella aixo de que la ignorasin no li anava tant be i ja va comenzar a incordiar-lo. Era molt graciosa sa situació perque no es separava de jo!! I nomes feia un dia que estavem plegades. Ella tot d'una va sabre qui la volia mes, troba en Xim, i se va aferrar tot d'una.

Amb l'enamorament instantani va comenzar una mala costum. Plorava cada pic que jo caminava i/o me movia de lloc. Me perseguia per tot plorant i plorant i demanant brazos!! Ido i no! (Això no sabeu lo molt que me va costar) Me vaig autoprohibir agafar-la i poc a poc amb 2 setmanes el vici lleig va partir i la convivencia va ser normal :)

Un somni complert

Només en Xim sap sa quantitat de somnis que ronden dins el meu cap. N'hi ha tants que molts de pics m'ha de fer tocat amb es peus a terra perquè sinó podria sortir volant molt i molt lluny. Ell disfruta concedint-me somnis, i el primer que em va concedir va ser anar a viure junts. Quan ja duiem un temps visquent plegats va decidir donar-me permís per el segon dels meus somnis, na Metla.

Feia molta estona que tenia ganes de tenir un quisso meu. Una de les coses que més he anyorat de partir de ca els meus pares (a part d'ells i el meu germà) va ser en Fosc. Anyorava que me vengués a despertar quan tenia por dels coets o dels trons i quan se colgava amb jo dins el llit amb es cap damunt el meu coixí. Tots els petits detalls que té aquell marevellós ca de 32 kilos carinyos, simpatic, noble i protector. Al pis no el podia dur perquè pobret hagués passat de un pati per ell a conviure a un pis amb en Xim i jo. A part, de per molt que digui monpare, no m'hagués deixat que m'el endugués.

Pasaren els mesos i en Xim una horabaixa em va enganar per anar a veure el menescal, i em dugué allà per demanar quina raça podiem tenir al nostre espai. D'allà sortirem a la idea de un rateret i famella ja que a en Xim li agradaven mes. I així va arribar na Metla. Despres de 2 setmanes d'espera l'anarem a cercar a Artà i ens enamorarem l'una de s'altre. Crec que ja no podria tornar enrera i viure fora ella, perque ella emplena molts dels meus moments de debilitat i vorer-la correr i disfrutar quan anam a passetjar es una de ses coses mes marevelloses que he vist mai.

A aquest blog vos aniré posant fotos seves, videos i tot lo relacionat amb ella perque la conegueu i vegeu com poc a poc ens anam convertint amb una.

Una abraçada a tots i esper que disfruteu tant com jo d'aquest espai.